Des de les primeres intervencions de les incipients ADF regulades a la Ordre de 6 d’octubre de 1986, a les tempestes de foc que se’ns poden donar en els incendis actuals, hi ha hagut grans canvis en el conjunt del nostre país.

Aquells incendis que apagàvem amb branques, motxilles d’aigua i magalls, presenten avui en dia una realitat ben diferent. I no pas pels mitjans, que en molts casos són encara de bona utilitat, sinó degut a un escenari forestal i rural ben diferent, amb unes masses boscoses denses i contínues i amb un retrocés permanent i sostingut del món forestal.

Des de la creació de les Agrupacions de Defensa Forestal, hem tingut anys fatídics pel que fa a incendis forestals, que han condicionat l’extinció de dits incendis. I també episodis com els de l’any 1994 o els de l’any 1998 quan el foc va afectar comarques de Catalunya on encara hi perdurava una activitat important del sector rural i forestal.

Els anys 2012 i  2019 vàrem tenir incendis amb una velocitat de propagació fins llavors mai vista. Finalment és en 2021, quan hi ha el salt cap a incendis amb interaccions amb l’atmosfera,  nou escenari d’incendis que pot afectar a casa nostra, i del qual en vàrem sortir prou ben parats al juny de 2022, en l’episodi de simultaneïtat, tenint en compte  el que podia haver passat.

A més de la disminució de l’explotació forestal, l’abandonament de camps agrícoles, i la disminució dels caps de bestiar extensiu hi ha un conjunt de condicionants, que comporten reptes de gran calibre. Recordem l’any 1994. Podem veure aquells valors de temperatura com una gran calorada amb 42ºC i 43ºC a diferents punts de Catalunya. Avui tot i ser elevats, no són extraordinaris i els podem trobar en un episodi d’onada de calor amb normalitat. I es enguany quan aquests valors històrics es queden desfasats en  assolir el nou rècord de temperatura màxima a Darnius amb 45ºC. Cal també tenir present que les temperatures mitjanes són més elevades, i és amb tot això i altres variables com la falta de pluja que s’evidencia que el canvi climàtic ja és un fet.

En un altre àmbit, podem veure com la distribució de la població ha variat en aquests més de 35 anys. La major concentració de població és a la conurbació de Barcelona i conseqüentment a les diferents corones. Això ha provocat tant el despoblament continuat de les zones rurals, especialment de les noves generacions, com la creixent incomprensió de la realitat rural per gran part de la població catalana i la conseqüent incidència en les diferents polítiques.

Aquests conjunts de canvis, han repercutit en les Agrupacions de Defensa Forestal, impulsades inicialment per persones del món rural. En moltes d’elles, no sols la massa actuant sinó també el  lideratge recau en persones voluntàries, enfocades a la extinció dels incendis forestals, amb una estructura bàsica similars a un cos d’extinció paral·lel. Això en bona part defuig els principis fundacionals de les ADF, on l’objectiu principal era l’autodefensa del foc des del territori i en el territori.

Aquesta evolució ha condicionat un canvi de part de la societat, que també engloba a la propietat forestal. Aquest fet s’ha donat de manera més accentuada en les àrees properes a la zona metropolitana i als litorals on la propietat forestal es, majoritàriament de petites extensions, condicionada a la pressió urbanística i amb un ambient de l’ideari col·lectiu conservacionista; a lo qual s’associa la mínima rellevància econòmica de l’explotació forestal i un relleu generacional desvinculat de la terra.

Aquesta situació ben complexa, ha dut a que part de les ADF féssim una profunda reflexió que us fem extensiva a vosaltres. No només per traslladar-vos el nostre neguit, sinó posant en negre sobre blanc quin futur ens espera com a col·lectiu i també com a membres que som del món rural i com a part important del país que moltes vegades és menystinguda. Som conscients de que l’escenari és complex. Sabem que part de la solució passa per a incidir en el món rural. I que per fer front als incendis només ho podem fer a escala de paisatge i que això tan sols es pot fer a través de les persones que estan arrelades al territori desenvolupant una activitat vinculada amb la terra. Som conscients de la gravetat en que ens trobem el conjunt del món rural i estem molt preocupats pel què pot succeir si aquesta dinàmica continua fins un punt de no retorn.

Fem aquest pas endavant per a que el món rural format per la propietat forestal i la pagesia que lideri les Agrupacions de Defensa Forestal acompanyi  aquest nou projecte. No només tornant les ADF als orígens, sinó també garantint un futur a la nostra realitat. Som conscients de que en l’inici del nostre col·lectiu d’ADF tots érem un conjunt. El temps ha fet que els camins s’anessin separant pel fet de viure realitats ben diferents.

És per això, que us volem traslladar aquest missatge. Per a fer-vos coneixedors de que ha nascut una associació que pretén aglutinar totes aquelles ADF que es sentin interpel·lades i que defensin els valors basics del món rural. És per això que ha nascut l’Associació d’ADF Rurals de Catalunya.  Restem a la vostra disposició.

Salutacions cordials.

Vic, Agost de 2023.