La diagnosi del sector, les seves mancances i els principals reptes per garantir-ne el futur van centrar el debat de la jornada
Amb motiu de la festivitat de Sant Francesc, el Centre de la Propietat Forestal organitza anualment una jornada forestal que, enguany, ha tingut la silvopastura com a eix central, sota el lema «Pasturant el futur: ramats, boscos i prevenció d’incendis».
La jornada, celebrada a Agullana (Alt Empordà), va reunir més d’un centenar de persones de diferents àmbits vinculats al territori, entre les quals hi havia personal tècnic, propietaris forestals i representants dels sectors forestal i ramader.
La trobada es va iniciar amb una part expositiva dedicada a la silvopastura i a la seva relació amb el paisatge, tant des d’una perspectiva històrica com de futur. La diagnosi de la situació actual del sector, exposada a partir de la realitat i les dificultats que afronten els pastors, va permetre posar sobre la taula els principals reptes que cal abordar perquè la silvopastura pugui continuar exercint un paper rellevant en la prevenció dels incendis forestals.
La silvopastura, una eina per a la gestió del territori
La silvopastura genera diversos serveis ecosistèmics de manera indirecta. Entre aquests, destaca especialment la seva contribució a la prevenció d’incendis forestals, gràcies a la reducció de la quantitat de biomassa disponible i a la disminució de la continuïtat vertical entre el sotabosc i les capçades.
Alhora, la pastura contribueix al manteniment o a l’obertura d’espais oberts, elements que poden afavorir una major diversitat d’hàbitats i, en conseqüència, incrementar la biodiversitat del territori.
Tanmateix, més enllà dels beneficis ambientals i territorials associats a la pastura, aquesta activitat també genera productes de qualitat i de proximitat. En aquest àmbit, però, el sector es troba amb importants dificultats per competir amb productes similars procedents d’altres països o amb models de producció amb estructures de costos diferents.
Aquesta situació, sumada al cost de producció, pot limitar-ne el consum habitual i dificultar l’accés als mercats. Per aquest motiu, durant la jornada es va posar de manifest la necessitat de capitalitzar els serveis ecosistèmics que genera la silvopastura i, alhora, de posar en valor els productes de proximitat i el seu valor afegit.
Reptes compartits per garantir el futur de la silvopastura
El model de cada explotació planteja realitats i necessitats diferents, tant pel que fa a la tipologia de pastura i de ramat com als sistemes de suport, a la gestió de l’activitat i al seu model econòmic. Malgrat aquestes particularitats, durant la jornada es van identificar diverses dificultats comunes que cal abordar per garantir que la pastura pugui continuar sent un actiu en la configuració i la gestió dels nostres paisatges.
Entre els principals reptes identificats destaquen:
- La dificultat d’accés a la terra.
- La dificultat per crear infraestructures bàsiques, tant per a la pràctica de la silvopastura com per a la producció i comercialització dels seus productes.
- La comercialització i el reconeixement del valor dels productes derivats de l’activitat.
- La necessitat de capitalitzar els serveis ecosistèmics que genera la silvopastura.
- La manca de mà d’obra i de relleu generacional.
- La rendibilitat de les explotacions i la incertesa econòmica.
- La càrrega burocràtica associada a l’activitat.
Aquests factors evidencien que el futur de la silvopastura no depèn únicament de la capacitat dels ramaders per desenvolupar la seva activitat, sinó també de la capacitat del conjunt del territori per reconèixer i donar suport als serveis ambientals, socials i econòmics que aquesta activitat proporciona.
La realitat sobre el terreny
La jornada es va tancar amb una visita de camp en què es van poder conèixer dos escenaris clarament diferenciats. La visita va permetre traslladar el debat teòric a la realitat del territori i aprofundir en qüestions com el tipus de maneig dels ramats, les diferents estructures forestals, les necessitats de la propietat i les condicions per a la implantació de ramats en cadascun dels dos casos.
D’aquesta manera, la Jornada de Sant Francesc 2026 va servir per posar de manifest el potencial de la silvopastura com a eina de gestió del territori i de prevenció d’incendis forestals, però també per evidenciar les dificultats que afronta el sector i la necessitat de trobar solucions que permetin garantir-ne la continuïtat.
El debat plantejat durant la jornada posa sobre la taula una qüestió clau: si es vol que la silvopastura continuï contribuint a la gestió dels nostres paisatges i a la prevenció dels incendis forestals, cal garantir també la viabilitat econòmica i social de les explotacions que la fan possible.