La pèrdua de més de 17.000 pagesos des de l’any 2000, l’envelliment del sector i la reducció dels marges econòmics evidencien la necessitat de revertir una tendència que amenaça la continuïtat de l’activitat agrària.
La pagesia catalana afronta un escenari cada cop més complex, condicionat per factors econòmics i estructurals que comprometen la viabilitat de les explotacions. A la incertesa sobre la rendibilitat s’hi afegeixen dificultats com l’accés a la terra, la càrrega burocràtica i els danys provocats per la fauna cinegètica. Un conjunt de condicionants que, sumats a l’envelliment progressiu del sector, dibuixen un futur incert per al sector primari del país.
La pèrdua de pagesos i l’envelliment del sector
Des de l’any 2000, Catalunya ha perdut més de 17.000 pagesos, una davallada que posa de manifest les dificultats per garantir el relleu generacional. Aquesta situació es veu agreujada per l’envelliment progressiu de la població ocupada al sector primari i per una evolució de les incorporacions de joves que no aconsegueix revertir aquesta tendència.
Les dades d’incorporació de persones menors de 25 anys mostren una evolució irregular. Després de passar de 3.260 incorporacions a 2.418 el 2012, la xifra va fluctuar durant els anys següents fins a situar-se en 2.978 persones el 2025. Malgrat aquesta recuperació, el pes creixent de les persones de més de 65 anys continua sent un dels principals motius de preocupació, especialment davant la tendència que aquest grup s’acosti al nombre de treballadors més joves i, eventualment, el superi.
L’evolució de la taxa d’envelliment confirma aquesta realitat. Si inicialment hi havia 25,6 persones de més de 64 anys per cada 100 joves que treballaven al camp, aquesta proporció ha augmentat fins a les 97,6. És a dir, actualment gairebé hi ha una persona gran per cada jove del sector, una evolució que evidencia la magnitud del repte del relleu generacional.
La rendibilitat, un factor determinant per al futur
L’envelliment i la pèrdua de professionals no són els únics indicadors que alerten sobre la situació del sector. Les dificultats per mantenir la rendibilitat de les explotacions constitueixen un altre dels grans obstacles per garantir-ne la continuïtat.
L’activitat agrària i ramadera està sotmesa a una incertesa constant: des de les condicions meteorològiques i els resultats de les collites fins a les necessitats diàries de maneig del bestiar. A aquesta realitat s’hi afegeix l’increment dels costos de producció, amb especial incidència del combustible i dels fertilitzants, com la urea. Alhora, els marges que perceben els productors continuen condicionant la capacitat de les explotacions per afrontar noves inversions, mantenir l’activitat i assegurar-ne la continuïtat.
En aquest context, la ramaderia es troba entre els subsectors que afronten més dificultats, especialment el porcí, una activitat de gran importància per a l’economia rural catalana. La seva situació posa de manifest la vulnerabilitat d’una part del teixit productiu i la necessitat de garantir unes condicions econòmiques que permetin mantenir l’activitat.
Un sector imprescindible per al territori
Aquest breu anàlisi de les dades elaborat per l’economista Lluc Mercadé, juntament amb la interpretació que se’n desprèn, permet constatar la complexitat de la situació del sector primari i la necessitat d’actuar per revertir-ne les tendències negatives.
Més enllà dels indicadors econòmics i demogràfics, la pagesia desenvolupa una funció essencial en la configuració i la gestió del territori. La seva activitat contribueix al manteniment del paisatge en mosaic, a la sobirania alimentària i a la producció d’aliments de qualitat, alhora que sosté nombroses activitats econòmiques vinculades al món rural.
Per això, garantir la continuïtat del sector primari no és només una qüestió de viabilitat econòmica de les explotacions, sinó també una aposta pel futur del territori, la seva activitat productiva i la seva capacitat de mantenir-se viu i gestionat. Revertir la pèrdua de pagesos, afavorir el relleu generacional i assegurar unes condicions de rendibilitat adequades són reptes inajornables si Catalunya vol continuar comptant amb un sector primari fort i arrelat al país.