
Les Agrupacions de Defensa Forestal neixen amb els primers grups d’intervenció formats per pagesos, ramaders i propietaris forestals per a defensar-se del foc. És arran de l’any 1986 quan es regulen, donant forma legal a aquests escamots amb la llei de 6 d’octubre. Aquestes associacions es conformen per a la propietat forestal i la pagesia, i les respectives administracions de cadascún dels municipis.
Les ADF disposen de personalitat jurídica pròpia, i les seves principals funcions són la prevenció d’incendis forestals, i si s’escau, el suport a l’extinció. És a través d’elles, les quals podem garantir moltes de les diferents infraestructures que contribueixen a l’extinció, com basses, camins, o bé conjuntament amb la propietat tractaments de vegetació i foment de la gestió forestal.
Les finalitats pel que es varen crear les ADF es recull en els següents objectius:
Elaborar i executar de manera col·lectiva programes de vigilància i prevenció d’incendis.
Elaborar i executar de manera col·lectiva un programa d’actuacions urgents en cas d’incendi, així com de reforestació dels terrenys afectats en el seu cas.
Col·laborar de manera activa en l’organització, control i execució de mesures dictades o que es dictin per la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi o per qualsevol altre organisme o autoritat competent, per a la prevenció i la lluita contra els incendis.
Realitzar campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, per a un major coneixement d’aquests pel sector.

Formar part de l’ADF permet gaudir d’avantatges, tant en la prevenció d’incendis en cas de ser propietari com poder conèixer ajuts sobre gestió forestal o ajuts de prevenció d’incendis, poder fer propostes sobre millores per a la prevenció d’incendis, o gaudir de primera mà dels programes sobre prevenció d’incendis que es puguin dur a terme. En cas d’incendi, el fet de formar part de les ADF permet extreure la corresponent acreditació per a disposar de la cobertura col·lectiva que es disposa, tant a nivell individual, com pels diferents mitjans propis que es puguin aportar en el moment.