Un hivern extremadament plujós compromet la situació sanitària del cereal
Les precipitacions durant el mes de desembre, gener i el que portem de febrer, han sigut clarament superiors a la mitjana. El fet de disposar d’una continuitat d’episodis de pluja generalitzada, ha fet que tinguem l’hivern més plujós des del 1995-1996.
El mes de desembre les acumulacions més importants varen ser a Terres de l’Ebre i a la meitat est. Per a poder trobar un desembre tant plujós al conjunt del territori, hem de remuntar a l’any 1996. En diversos punts d’Osona, Vallès Oriental, Priorat, Alt Empordà, Montsià i Baix Ebre es varen registrar acumulacions superiors a 300 mm, i superiors als 400 mm als Ports de Besseit.
Pel que fa al mes de gener, destaquem els litorals del Baix i Alt Empordà, plana de Lleida, i litoral i prelitoral de Tarragona, i a diferència del desembre, una temperatura normal per a l’època. En aquest cas, podem trobar registres superiors als 200 mm a zones del nord-est, tenint precipitacions de fins al 400% superiors respecte a la mitjana climàtica.
Aquestes zones amb major precipitació coincideix en gran part en les diferents de cereal, sent el cultiu més exposat per a aquesta situació. El fet de que el sòl estigui saturat per l’aigua, compromet als cultius degut a la impossibilitat de poder accedir amb tractors per a poder aplicar cap fitosanitari. En aquest sentit podem veure com molts dels camps mostren signes evidents de problemes de proliferació de fongs agafant tonalitats groguenques.
En aquest sentit, la situació de saturació dels sòls, no només compromet la pròpia sanitat vegetal del cereal, sinó que també a la situació de saturació de les basses de purins de les explotacions ramaderes, que degut a la impossibilitat d’accedir als camps, no ha sigut possible l’aplicació de purins.