La proposta que presenta la Comissió Europea dins del nou pressupost entre 2028-2034, augmenta amb 1’21 bilions d’euros, però en l’àmbit del sector agrícola i del món rural es reduirà prop del 30% de l’actual. Es proposa unir en un mateix pressupost les ajudes directa al sector i les ajudes pel desenvolupament rural.
La Comissió Europea, liderada per Ursula von der Leyen, ha presentat aquest dimecres dia 16 de juliol, la proposta de pressupostos per al període 2018-2034, amb una xifra de 2 bilions d’euros, sent un lleuger augment respecte el període anterior. Tot i que les quantitats són més importants, tant en percentatge com en valor absolut, els diners destinats a la pagesia i sector primari per part d’Europa són menors.
Actualment, estem dins del període entre 2021-2027, i la partida destinada a la PAC és de 387.000 milions d’euros. La proposta presentada, comprèn el període entre 2028-2034 amb un pressupost de 300.000 milions d’euros, reduint gairebé el 30% del pressupost actual.
El plantejament passa per a que els ajuts al sector agrari siguin conjuntament implementades amb cohesió i desenvolupament rural, gestionant-se a nivell estatal. Així mateix, a part d’aquesta partida pressupostària de 300.000 M€ com a fons reservat; els estats membres tenen la opció d’implementar més recursos econòmics mitjançant les associacions regionals nacionals, fons únics per a la cohesió, pesca, agricultura i les zones rurals, amb 865.000M€.
La part reservada [300.000M€], és exclusiva al sector primari, i s’aplicaran en base a la superfície, incentius ambientals, inversions i/o suport a les noves generacions. L’objectiu que sosté la Comissió Europea és la d’una sola política i un únic conjunt de mesures per a la agricultura i ramaderia amb l’objectiu de simplificar la legislació.
Pel que fa a les noves mesures, el comissari d’Agricultura de la UE, Christophe Hansen, afirma que l’agricultura es veurà reforça degut a la millora de la gestió dels ajuts. En aquest sentit, es posa èmfasis a les persones joves del sector, amb un augment dels seus imports entre el 3-6%, i implementant un nou concepte de “servei de relleu agrícola”.
Així mateix, s’eliminen els pagaments directes que estan associades a condicions verdes conegudes com les Bones Condicions Agrícoles i Ambientals. En substitució d’aquest buit, els diferents estats han de definir les seves pròpies pràctiques mínimes sostenible. En aquest sentit, es preveu un replantejament dels incentius ambientals, que són voluntaris i que es nodreixen de finançament dels respectius estats membres.
Pel que fa a la proposta, hi ha hagut mostres de rebuig des de les diferents organitzacions agràries, sent reflectides amb representants en contra d’aquesta proposta a les portes de la Comissió Europea. Per part del Parlament Europeu i diferents grups parlamentaris, s’ha mostrat el seu posicionament contrari a aquesta reducció del pressupost, i insuficients les mesures de flexibilitat, la reducció de burocràcia i la reducció d’impostos; sent exigents amb la necessitat d’unes rendes agràries dignes i permetre i assegurar un relleu generacional al sector.