El preu de mantenir el cultiu de l’olivera

La retirada temporal de part de la producció per sostenir els preus del mercat pot acabar perjudicant els petits i mitjans productors catalans si no s’adapta a les particularitats de cada territori.

Durant les darreres setmanes, el sector de l’oli d’oliva ha estat pendent de les mesures plantejades per a una possible retirada temporal d’una part de la producció del mercat. L’objectiu d’aquesta iniciativa és reduir l’oferta disponible i evitar una caiguda important dels preus davant les previsions d’un increment considerable de la producció en la pròxima campanya.

La intervenció en el mercat pot ser una eina útil per corregir desequilibris entre l’oferta i la demanda i aportar estabilitat al sector. Tanmateix, qualsevol mesura d’aquest tipus ha de tenir en compte la diversitat productiva i les diferents realitats que conviuen dins del sector oleícola. No tots els territoris parteixen de la mateixa situació ni tenen la mateixa capacitat productiva, comercial o d’emmagatzematge.

Un dels aspectes que cal considerar és la diferència entre el preu que rep el productor en origen i el que paga el consumidor final. Actualment, el preu percebut pels productors s’acosta molt als costos de producció, una situació que deixa poc marge de viabilitat a moltes explotacions. Una nova davallada dels preus podria comprometre la continuïtat de nombrosos petits i mitjans productors, especialment aquells que treballen en zones de secà i en explotacions amb menys capacitat per assumir nous desequilibris econòmics.

Les conseqüències d’aquesta situació van molt més enllà de la rendibilitat d’un cultiu. Si les explotacions deixen de ser econòmicament viables, el risc d’abandonament de les oliveres augmentarà. Parlem de camps que formen part del paisatge de molts municipis i que, en nombrosos casos, ja fa dècades que pateixen un procés de degradació i abandonament. La desaparició d’aquesta activitat comportaria una pèrdua de pagesia, d’activitat econòmica i de població en moltes zones rurals, especialment en aquelles més desfavorides i amb menys alternatives productives.

Una campanya amb realitats productives molt diferents

Les previsions del Ministeri d’Agricultura apunten a una producció estatal de 1.602.596 tones d’oli d’oliva, fet que representaria un increment del 23% respecte de la campanya anterior. Aquest augment, però, no es distribuiria de manera homogènia entre els diferents territoris productors.

Andalusia concentraria la major part d’aquest increment, amb una producció estimada d’1.261.000 tones, equivalent al 78,7% del total estatal i un augment del 29%. També es preveuen increments a Castella-la Manxa i Extremadura. En canvi, Catalunya i Aragó presentarien una situació força diferent, amb unes previsions de producció un 22% i un 27% inferiors, respectivament.

Les estimacions territorials són les següents:

RegióProducció estimadaPes sobre el totalVariació
Andalusia1.261.000 t78,7%+29%
Castella-la Manxa152.000 t9,5%+10%
Extremadura97.300 t6,1%+24%
Catalunya30.344 t1,9%-22%
País Valencià24.373 t1,5%+4%
Aragó12.490 t0,8%-27%
Estimació de producció d’oli d’oliva per la campanya 2025/26. FONT: Ministeri d’Agricultura.

Aquestes diferències evidencien que la realitat productiva catalana és molt diferent de la de les grans zones oleícoles d’Andalusia o Extremadura. Per tant, aplicar una mateixa regulació a territoris amb comportaments productius tan desiguals pot generar conseqüències també molt diferents.

Les cooperatives catalanes, una peça clau del sector

A Catalunya, l’estructura productiva i comercial de l’oli d’oliva presenta particularitats que cal tenir especialment presents. Al voltant del 75% de l’oli que es produeix al país s’elabora a través de les prop de cent cooperatives catalanes, que tenen un paper fonamental en l’organització i la comercialització de la producció.

Moltes d’aquestes cooperatives no disposen d’excedents de campanyes anteriors i, davant les diferències de producció respecte de l’any passat, poden veure’s obligades a immobilitzar part de la producció actual. Aquesta situació condiciona la gestió dels estocs, la qualitat del producte i la capacitat de comercialització, alhora que pot comprometre l’equilibri econòmic i el futur d’algunes d’aquestes entitats.

Per això, una mesura que pot resultar beneficiosa per als grans productors de territoris amb increments importants de producció pot acabar condicionant la viabilitat d’altres zones productores. La retirada temporal de producte no pot plantejar-se al marge d’aquestes diferències ni ignorar les conseqüències que pot tenir sobre les cooperatives i els productors que no disposen de volums excedentaris.

Cal una regulació adaptada a cada territori

Davant d’aquesta situació, des de Catalunya es reclama sensibilitat envers les particularitats del sector oleícola català i que la revisió de les mesures prevista a partir del 31 de desembre tingui en compte les diferents realitats productives territorials.

L’objectiu no hauria de ser únicament regular els volums disponibles al mercat, sinó garantir que les mesures adoptades no perjudiquin aquells productors i territoris que ja parteixen d’una situació de menor producció. La sostenibilitat del mercat ha de passar necessàriament per la sostenibilitat econòmica de les explotacions i de les estructures cooperatives que el fan possible.

Així mateix, cal abordar la competència de les importacions procedents de països de fora de la Unió Europea. En aquest sentit, reduir-les o eliminar-les és una de les mesures que caldria considerar per complementar les actuacions sobre la producció europea i reforçar la sostenibilitat del mercat comunitari.

L’oli d’oliva és molt més que un producte saludable i un dels pilars de la dieta mediterrània. És també una activitat econòmica essencial per a molts municipis rurals, un element que contribueix a fixar població al territori i un actiu fonamental per a la conservació de la biodiversitat i del paisatge.

Els camps d’oliveres tenen una funció que sovint passa desapercebuda: contribueixen a mantenir un paisatge agrari divers i fragmentat, que pot actuar com a discontinuïtat de la vegetació forestal i ajudar a limitar la propagació dels grans incendis forestals.

Defensar la viabilitat de l’olivera és, per tant, defensar molt més que un sector productiu. És preservar la pagesia, l’economia rural, el paisatge i la capacitat del territori per fer front als reptes ambientals i demogràfics del futur.